El documental

  • Sinopsi

    Durant el primer terç del segle passat, una sèrie de canvis polítics i socials culminen en la proclamació de la II República. Carcaixent és en aquell moment una ciutat capdavantera en la producció de la taronja, al voltant de la qual conflueix una societat dinàmica i moderna.

    Recolzat en recreacions històriques, aquest documental recupera imatges d’arxiu inèdites, la veu dels protagonistes i entrevista historiadors i investigadors locals. Presenta la realitat local durant el govern republicà i la seua desfeta com a conseqüència del colp d’Estat franquista. En definitiva, ofereix un repàs didàctic a una de les etapes més apassionants de la història del nostre país.

  • Per què un documental?

dsc_0259És necessari un document audiovisual que narre a les ciutadanes i ciutadans de Carcaixent els fets ocorreguts a la ciutat durant la II República i la Guerra Civil. Així mateix, aconseguirem que les generacions futures coneguen la història del seu poble i ajudarem a exercitar la memòria històrica, sense ànim de foment de cap idea política, només amb l’única intenció d’aportar coneixements que conduïsquen a la reflexió col·lectiva sobre el nostre passat més recent.

Es tracta també d’una forma original de presentar la història local, fent-la atractiva per a un públic jove i per a l’alumnat del nostre centre. És així també una tasca didàctica, aprofitable per a acostar-se al coneixement històric, fonament clar de la nostra formació com a ciutadans. En aquest aspecte, la principal institució d’ensenyament secundari públic del poble no ha volgut quedar-se al marge d’un projecte que ha nascut en les seues aules i que ha estat impulsat per persones vinculades al centre. En la realització del documental hem fugit de qualsevol intenció tendenciosa o partidista; hem procurat presentar els fets tal com són, de vegades en tota la seua cruesa. Però com algú ja va dir, un poble que ignora la seua història està condemnat a repetir-la

  • Com va sorgir la idea?

13962558_1284631271596501_350912198889075519_n

El projecte ‘Carcaixent en temps de guerra’ va nàixer a dintre de les aules de l’IES Arabista Ribera. Tot va sorgir quan l’alumne Sergi Moyano, seguint les indicacions de la professora d’història Pilar Congost, la qual encomanà un treball a l’alumnat que consistia a entrevistar persones que hagueren viscut la Guerra Civil, es proposà investigar sobre el penúltim alcalde republicà de Carcaixent, Eugenio Piera Bohigues, entrevistant el seu fill. Arran aquesta investigació, l’alumne trobà una quantitat de material prou considerable i decidí encetar un documental al qual s’hi ha anat sumant més gent durant tot el procés de creació. Cal apuntar que la idea li la va proporcionar Arcadi España, element importantíssim de la investigació historiogràfica local que va faltar el juny de 2016. És aquest l’impuls que animà l’alumne engegar el projecte ‘Carcaixent en temps de guerra’.

  • El projecte

El projecte ha estat vinculat des de l’inici a l’IES Arabista Ribera i s’ha estat treballant des del Departament de Geografia i Història del centre ajudats de diversos investigadors locals i historiadors: l’advocada i investigadora Anna Oliver Borràs li proporcionà l’ajuda necessària; també María José Sigalat Vayá (historiadora, investigadora local i també guionista del documental); i, a més, José Manuel Fernández (antic professor d’història de l’Arabista Ribera i assessor històric del documental) ha estat també des de l’inici un dels principals suports i guia per a conduir aquesta investigació.

Amb tot, aquest projecte, que partí com a una iniciativa personal, s’hi sumaren organitzacions com Àgora – Grup de Teatre o la Banda Simfònica de la Lira i Casino Carcaixentí, que participaren en les recreacions històriques que tingueren lloc durant el juliol de 2017 i que van comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia i Història de l’IES Arabista Ribera. Així mateix, hem comptat amb el suport de l’AMPA del centre, de l’editorial valenciana ‘Edicions 96’ i de la Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Carcaixent.

  • Les persones que hi apareixen

El documental ‘Carcaixent en temps de guerra’ compta amb gairebé 20 entrevistes realitzades a persones que han investigat aquest període històric i persones que l’han viscut. Al documental apareixen:

  • ESPECIALISTES:

Anna Oliver Borràs

(Carcaixent, 1972) Advocada. Forma part de la Junta d’Acció Cultural del País Valencià i ha estat tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent, des del qual s’han impulsat les ‘Jornades Carcaixent i República’. La seua vocació i compromís ideològic la van dur a investigar el nostre passat local i escriure el llibre ‘Entre el silenci i l’oblit: Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent’ (2009).

Bernat Daràs Mahiques

(Carcaixent, 1954) Investigador local, de formació autodidàctica, ha publicat diversos llibres i articles sobre religiositat, devocionari local i historiografia de Carcaixent. Actualment és l’arxiver de la Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent i des de l’any 2014 és el Cronista Oficial de la Ciutat. D’entre les seues publicacions, destaca ‘Els carrers i les places de Carcaixent. Història i anecdotari’ (2007).

Carles X. Senso Vila

(Antella, 1982) Llicenciat en Periodisme i doctor en Història Contemporània per la Universitat de València. Actualment treballa en el periòdic Levante-EMV en l’edició de la Ribera. Ha publicat diversos articles sobre memòria i història. És autor de la investigació que realitzà junt amb Ximo Vidal ‘La ignomínia  de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis’ (2016). 

Francesc Torres Faus

(Carcaixent, 1957) Doctor en Història. Cap de l’Arxiu del Regne de València i referent del patrimoni documental valencià i dels sistema arxivístic estatal. A més de ser autor de diversos estudis i recerques historiogràfiques sobre la història del País Valencià, és un gran coneixedor del nostre passat local. És autor de la tesi doctoral ‘L’evolució de l’estructura de la propietat: els cultius de Carcaixent. La formació i desenvolupament d’un nucli taronjaire en la Ribera del Xúquer’ (1987).

José Manuel Fernández Ros

(Múrcia, 1957) Historiador i investigador local. Va formar part d’aquell grup d’inquiets apassionats per la història que van començar a investigar sobre la Guerra Civil durant la transició democràtica. Ha publicat diversos articles sobre historiografia local i llibres de text per a l’assignatura d’Història. Durant els darrers anys ha exercit la docència a l’Institut Arabista Ribera de Carcaixent. És coautor del llibre ‘La Vieta. Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia’ (2014).

Mari Creu Trujillo Panadero

(València, 1966) Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València i especialista en Gestió Documental. Des de l’any 1991 és la cap de l’Arxiu Municipal de Carcaixent. Des de l’arxiu, ha impulsat nombroses investigacions històriques locals. Té diverses publicacions sobre historiografia local i ha participat en l’elaboració d’unitats didàctiques sobre la història de Carcaixent.

María José Sigalat Vayá

(Carcaixent, 1968) Historiadora i cap de l’arxiu de Gestió d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. Durant la seua etapa universitària, començà a investigar sobre l’època republicana a Carcaixent. Té publicats diversos articles sobre historiografia local i és autora del llibre ‘Canvi social i mobilització política a Carcaixent durant la II República i la Guerra Civil’ (2011), obra guanyadora del II Premi d’Investigació Local Víctor Oroval.

Salvador Calatayud  

(Carcaixent, 1957) Doctor en Història. Professor d’Història Econòmica en la Universitat de València. Durant la transició democràtica, va començar les seues investigacions locals sobre la Guerra Civil i la situació econòmica i sindical del primer terç del segle XX. És autor de diversos estudis, entre els quals destaca la tesi de llicenciatura ‘Crisis y condiciones de trabajo en la agricultura naranjera: Carcaixent 1914-1936’ (1982).

  • COETANIS I TESTIMONIS:

Ángeles Ferre Calatayud

(Bocairent, 1930) Arran l’afusellament del seu pare per part de les tropes franquistes, la seua família se’n vingué de Bocairent, el seu poble natal, a viure a Carcaixent. Sa mare la va matricular al CEIP Navarro Daràs, on va passar la seua infantesa i part de la seua adolescència, i des d’on va ser testimoni dels anys de la repressió franquista. 

Antonio Escandell Fillol

(Carcaixent, 1920) Fill d’una família dedicada a l’exportació de taronges. En els primers mesos des que esclatà la Guerra Civil, els seus pares decidiren exiliar-se a París i, a mitjans de la guerra, se n’anaren a Burgos, on Antonio estigué com a radiotelegrafista en la Caserna General de Franco. 

Aurora Cortes-Cheyron

(París, 1968) Néta de carcaixentins exiliats, Concepción Navarro Oliver i Vicente Planells Cosme. Els seus iaios eren anarquistes i van haver de fugir al port d’Alacant i s’embarcaren en l’Stanbrook, un vaixell carboner britànic que va salpar en direcció a Orà carregat de refugiats republicans.

Eugenio Piera España

(Carcaixent, 1933) Fill d’Eugenio Piera Bohigues, metal·lúrgic militant del Partit Comunista, que fou alcalde durant l’ajuntament republicà en la Guerra Civil i que estigué durant 9 anys empresonat pel franquisme. Eugenio, mentrestant, visqué part de la seua infantesa sense el seu pare sota el règim de foscor de la dictadura franquista.

José S. Almiñana García

(Carcaixent, 1943) Son pare, José Mª Almiñana Ripoll, era ferroviari i pertanyia al sindicat de la UGT. Per aquest motiu va estar empresonat durant uns anys en la presó d’Alacant. Almiñana, tot i que no va viure la guerra, recorda les històries que li contaven els seus pares i ens ajuda a situar-nos ben bé en els anys de la repressió franquista.

Juan Ballester Talens

(Carcaixent, 1927) Nascut al sí d’una família propietària d’una xicoteta fàbrica d’envasos de fusta. La seua infantesa quedà marcada per l’absència de sa mare, que morí de tuberculosi quan ell tenia tan sols quatre mesos. En la retina d’aquell xiquet, que tenia 9 anys en l’inici de la guerra, quedaren enregistrats part dels episodis viscuts durant el conflicte bèl·lic.

Juan Bou Climent

(Carcaixent, 1933) La seua família tenia unes poques terres, que van ser col·lectivitzades durant la revolució social que es dugué a terme durant la guerra. A més, el seu pare, pel seu activisme religiós, va ser delatat davant les milícies anarcosindicalistes. 

Mercedes Carañana Navarro

(Carcaixent, 1951) Neboda de Concepción Navarro Oliver, militant de la CNT coneguda com ‘La passionària de Carcaixent’. Mercedes, brodadora de professió, ens conta, des de la visió de la família que suportà la repressió franquista, la història de la seua família, separada per l’exili.

Milagro Mongort Olaso

(Carcaixent, 1934) Neboda de Joaquín Olaso Piera, el qual va ser militant destacat en el principals partits comunistes de l’època i va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Milagro era molt menudeta quan la Guerra, però en conserva records que són inesborrables.

Salvador Olaso Garrigues

(Carcaixent, 1923) Alumne del col·legi públic Navarro Darás durant el període republicà. Va participar en les Colònies Escolars. Va ser testimoni dels bombardejos de l’aviació italiana i, per altra banda, patí les conseqüències de la repressió franquista: quan acabà la guerra el seu cunyat va ser afusellat.