L’educació en la II República. José Mª Morante, mestre del poble

1b

La mestra Marina amb un grup d’alumnes / Foto: Arxiu CEIP Navarro Darás

Anabel García Pascual (investigadora local, mestra del CEIP Navarro Darás de Carcaixent i coautora del llibre ‘Escoles, mestres i xiquets: un temps d’educació a Carcaixent’)

 

La instauració de la II República al nostre poble va suposar un gran increment de l’atenció de l’Estat a l’oferta escolar pública. El 3 de desembre de 1931 es constitueix el primer Consell Local de Primera Ensenyança, que tindrà les funcions de vetllar per les condicions adequades dels edificis escolars, cuidar l’assistència escolar i potenciar les classes d’adults. En resum, atendre a totes les necessitats educatives.

Per ordre ministerial de 29/07/1931 es creen a Carcaixent dos escoles de xiquets que s’ubiquen en l’ex convent de Sant Francesc. Quatre de xiquetes, dos en el nou parc escolar, una en el barri de Santa Bàrbara i l’altra en el barri de La Muntanyeta; a més, es crea una escola mixta a Cogullada.

El consell local aborda la problemàtica de les guarderies amb la intenció d’evitar l’absentisme escolar, donat que eren els xiquets majors els que es quedaven a tenir cura dels menuts, entre altres feines. Amb aquesta finalitat es creen 9 guarderies escolars i es fan càrrec d’elles els mateixos mestres, que es presenten voluntaris.

No obstant això, el 17 d’abril de 1932, fou la inauguració del parc escolar, un dels esdeveniments culturals més importants que ha tingut el nostre poble, al qual van assistir personalitats com el doctor Peset Alexandre, Juan Calot (president de la diputació) i Rodolfo Llopis (director de primera ensenyança), entre altres. L’Alcalde de la ciutat, en José Donat, en la seua intervenció va recordar el Degà Navarro Darás com iniciador del projecte i va referir que els xiquets havien de formar la aristocràcia intel·lectual d’Espanya.

Les autoritats (abans esmentades), durant l’obertura de les escoles / Foto: Arxiu CEIP Navarro Darás

Inauguració de les escoles del Parc / Foto: Arxiu CEIP Navarro Darás

En una publicació de l’època, Higinio Martínez, president de l’Associació de Mestres Nacionals d’Alzira, defineix el nou ideal socioeducatiu:

«Ya tiene Carcagente su Parque Escolar; dispone, además, de maestros cultos y laboriosos, enamorados de su profesión, que han de trabajar con fe y entusiasmo; pero esto, con ser mucho, no lo es todo, la escuela, si ha de realizar la labor de transformar por completo el ambiente nacional forjando un auténtico espíritu democrático, necesita la asistencia moral del pueblo, interesar al pueblo en su labor, para ser el centro alrededor del cual giren todos los problemas del sentimiento y de la cultura; necesita la escuela que entre ella y la sociedad que la envuelve, exista un flujo y reflujo constante de intercambio y compenetración, que se establezca entre ellas una perfecta analogía de acción, para que el pueblo preste calor y autoridad a la escuela y ésta recoja las aspiraciones de aquél, para estimularlas, y sus necesidades, para servirlas».

Seguint aquest esperit d’interacció entre l’escola i la societat, es produeixen algunes pràctiques molt innovadores per a l’època i que segueixen representant actualment.

En primer lloc, cal parlar de les colònies escoles, que representen la oportunitat per als xiquets de poder passar un temps lúdic fora de casa, aprenent i cuidant també de la seua salut i alimentació, que en molts casos era deficient. Aquestes Colònies van ser a Xàbia, Benidorm, Gandia i Pla de Corrals. Es feien des de 1926 i a partir de 1931 estan dirigides pel Consell local.

Durant una de les activitats realitzades en el Colònies Escolars / Foto: Arxiu CEIP Navarro Darás

Una altra mostra de l’activitat pedagògica va ser l’organització del primer intercanvi escolar que es realitza a Espanya, amb l’objectiu d’ampliar la cultura i aprofundir en el coneixement d’altres comunitats. Aquest intercanvi s’efectuarà amb el Grup Escolar Ruiz Zorrilla i el Col·legi Nacional de Sordmuts i Cecs de Madrid.

Els alumnes del Ruiz Zorrilla van assistir, fins i tot, a la inauguració de les escoles de Carcaixent i passaren cinc dies replets de festa, cultura i amistat. Dos mesos després, els xiquets carcaixentins del Navarro Darás viatjaren a Madrid: visitaren la telefònica, el Palau Nacional, les instal·lacions aeronàutiques de Cuatro Vientos i realitzaren importants visites institucionals del més alt nivell. Són rebuts per l’alcalde de Madrid, Pedro Rico, visitaren el ministeri d’instrucció pública i Belles Arts, on saludaren el director general de primera ensenyança, Rodolfo Llopis, i el ministre Fernando de los Rios. Inclús són rebuts pel mateix President de la República, Niceto Alcalá-Zamora.

Els xiquets carcaixentins són rebuts pel president de la Segona República, Niceto Alcalá-Zamora / Foto: Arxiu CEIP Navarro Darás

Per altra banda, cal parlar també de la revista ‘Laborando’, una publicació escolar que naix en desembre de 1931 i que té un propòsit molt concret: informar de totes les activitats escolars i inquietuds pedagògiques. Aquesta publicació consta de 13 números amb textos escrits per l’alumnat i per tota la comunitat educativa.

Cal destacar també la creació, el 16 de gener de 1933, de l’associació d’antics alumnes del Navarro Darás, que es proposa la celebració d’activitats culturals, intercanvis i xarrades. Aquesta associació realitza un altre intercanvi en 1934 amb l’escola Ruiz Zorrilla de Madrid.

Així mateix, parlar de l’escola durant la II República no seria possible sense parlar del treball compromés, generós, desinteressat, intens i efectiu dels seus mestres. Uns van tindre una funció merament educativa i altres, a més d’això, van tindre una presència en la vida pública destacable. Aquest és el cas de, entre altres, José María Morante Benlloch:

José María Morante Benlloch va nàixer a Cuenca i va obtindre el títol de mestre de primer ensenyament superior a l’escola Normal de Madrid en l’any 1912, a l’edat dels 20 anys. Va desenvolupar la seua activitat pedagògica a Carcaixent des de 1923. Va exercir com a director de l’Escola Navarro Darás durant el període que comprén entre 1935 i 1939. Morante fou un mestre volgut i respectat per tots: un mestre apreciat i recordat per tots els seus alumnes que encara viuen. La seua inquietud política el va portar a afiliar-se a la FETE-UGT i a militar en Izquierda Republicana, partit del qual va ser secretari a nivell local.

Finalitzada la guerra civil, tornant amb la seua família del camp al poble, va ser detingut a sa casa junt al seu fill Gerardo i portat al recinte de presoners, que estava davant de l’actual pavelló esportiu, un magatzem de taronges reconvertit en presó. Passats uns dies, fou traslladat a Alzira, allà se li obrí un sumari de guerra que acabaria condemnant-lo a mort. José María Morante va ser encausat junt a huit processats més en un sumaríssim, en el qual es poden trobar declaracions, denuncies i nombroses cartes de suport als acusats. Va ser acusat de pertànyer a l’organizació de la maçoneria Rama-Radja-Daramba, de tindre una ‘pistoleta’ i de guardar una caixeta amb emblemes republicans, i de tot un seguit d’acusacions que es repeteixen en pràcticament tots els processos judicials franquistes. Justificacions per a dur a terme el seu assassinat ‘legal’. Malgrat la intercessió del retor Don Enrique Pelufo, i d’altra gent que envià al·legacions en favor seu, Morante no se salvà de la repressió i va ser afusellat un 31 d’octubre de 1939, on 30 homes armats en fusells li arrabassaren la vida, amb el vistiplau de Franco. Així i tot, però, el que no pogueren soterrar mai van ser les ensenyances que el Mestre de Carcaixent va sembrar en les consciències d’unes quantes generacions de xiquets carcaixentins.

«Alcira, 31 de octubre de 1939

Mis queridísimos Aurelia, Gerardo, Miguel, Aurelita, Teresita, mi última conversación aunque por escrito. Mis pensamientos últimos son para vosotros, nada os digo sino que muero tranquilo (inocente)¹.

Aurelia, sigue educando a nuestros hijos, con el respeto y amor a todo el mundo como lo hemos hecho hasta aquí. Que crean como les hemos enseñado que hay una Justicia Divina a la que no se le engaña y es ante la que me veré dentro de poco y me dará el pago que los hombres me han negado. Para seguir, anímate, Aurelia mía, ten paciencia. De la casa haz lo que tu creas más prudente, liquida todo y vete a Cuenca, si crees que ahí no podrás vivir, en fin tu claro juicio te aconsejará. Yo muero tranquilo pero muy tranquilo.

Aurelia mía, un fuerte abrazo. Gerardo, cuida y respeta a la santa de tu mamá. Miguel, no abandones a la mamá y cuídala mucho. Aurelita, se prudente, respetuosa y no desampares a la mamá. Teresita, quiere mucho a la mamá que ha sido y es una santa, respétala siempre.

Todos no os olvidéis que vuestro padre os velará y ayudará estando a vuestro lado desde la otra vida. A Juan Miguel, Abuelo y a todos, mis últimos pensamientos.

Sed buenos.

El último abrazo de vuestro padre y esposo.

José Mª Morante

Por la firma veréis mi tranquilidad»

 

¹ En la carta manuscrita hi ha escrita la paraula ‘tranquilo’, però, tot i això, es pot veure que ha estat ratllada i escrita damunt del mot ‘inocente’.

Un pensament sobre “L’educació en la II República. José Mª Morante, mestre del poble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s